No som guerrers solitaris, tampoc la nostra batalla és contra ningú, més bé lo contrari: tenim clar que volem reivindicar l'ambarcació navegable més antiga de la humanitat, lo barquet de perxar, i tenim en ment fer antendrer a la gent col·lindant al riu (gent que com natros se l'astima i que ha volgut salvar també al seu àngel particular) lo problema que condemna a la desaparició del nostre - de tots- delta.
En seguida mon donem compte de que les mans que mos abracen són mans netes i sencilles, les dels ecologistes en acció, los quals han fet un manifest (juntament en Polet) en la seua ideología ans que natros surtiguessem de la font de Fontibreen les perxes, los barquets i l'Asier, un xaval que se va oferir a ajudar-mos i que, a part de bombero, és de Bilbao.
Lo primer dia la paraula navegació s'antremescla en falàcia; al riu hia molt poqueta aigua i només podem perxar en moments puntuals, los arbres que naixen a la bora del riu mos obliguen a utilitzar los bíceps de forma diferent i les alambrades que crusen lo riu pareixen una broma de mal gust digna del millor el·loqüent.
Pero después d'un viatge dur de pedra i llarg de rama, l'Ijar dona a l'Ebrela imatge real de riu; ia podem perxar en calma hasta arribar a Reinosa, capital real i germà d'aquella gent col·lindant al nostre - al de tots - riu.
Deltebre, venim!
09-07-2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario