DIA 11 - LOGROÑO - ALFARO - TUDELA

Después d'uns dies de parón a causa d'uns compromisos televisius de Polet, continuem la nostra aventura des de Alfaro, bonic poble "riojano" an tothom mos va tractar de maravilla.
Surtim només en una barca Jon, Josep (lo qual anava ben armat en la seua càmara de video professional -com diu Polet) i Alexis, un noi Argentí que s'alimenta de semilles i que, cada matí, està un temps mirant al sol carregant les seues piles, fent la seua revolució personal, i mos crusem casualment en lo grup de les bicicletes que astaben fent un una acció al costat del riu. Va ser una cosa aspecial, digna de les millors novel·les, trobar-mos tots en aquella situació, tots junts, sents, en aquells moments, tots riu, units, vius.
Tot seguit, i en los braços adolorits per la mansa aigua que navegavem, vam passar per baix de dos pots i vam arribar a la zona an Polet mos asperava en lo cotxe, avui li tocava a ell circular en lo veicle motoritzat, pos no teniem ningú que mo'l fes arribar a la zona de destí.
D'allí a Tudela, an vam dinar i passar una tarde tranquila al costat de la plaça de bous, allí tenen molta afició a la tauromaquia i Josep i Polet van aprofitar pa fer unes entrevistes als vells Tudelants.

19-07-2011

DIA 7 - BAÑOS DE EBRO - LOGROÑO

No podiem seguir la nostra aventura sense contemplar de nou lo pont de San Vicente, an air lo dia mos va oblidar i la nit ancara se'n recorda de natros, i tornar a passar per baix d'aquella ascultura de pas sentint-mos uins autèntics caballers medievals atrapats dins cossos de navegants ebrencs tant somiadors com vulnerables.
- Partirem peca Logroño - vam cridar en la força i l'ànim que dona tindre la panxa plena, i desambarcant a les portes d'este poble anomenat ciutat, d'esta terra de bodegues nostrades,ostentoses i  imperials, arribarem a les portes del pont logronyés en l'Ibai, un nou tripulant basc, i mos trobem en un reciviment propi d'uns herois victoriosos, a càrrec dels nostres acompanyants de la bicicleta, los quals mos van recibir joiosos en crits, consignes i demés actes simpatitzants.
Unes fotos, unes cançons i un ambient impagable, implacable, impresionant...

DIA 6 - MIRANDA DE EBRO - BAÑOS DE EBRO

Dixem lo poble de Miranda, lo poble dels ponts bonics i de les aigües tranquiles, de la pedra castellana i la, ia nostra, amiga la mosca negra, no antes de crusar la presa que mos dixa, una vegada més, un riu sec i trist (ancara no mort), dirigint-mos a les Conchas de Haro, obstacle temut pa uns com també molt asperat p'als atres.
Allí les coses s'ordenen com si del calaix de l'humil se tractés i sorteixem en prudència un moment que Polet havia predit com a "molt complicat" ràpidament.
Rema que rema, rema que rema, passem una atra presa en cordes pel lateral i arribem a una atra. astem ia a l'hora de les bruixes, és l'hora dels mosquits i quan esta foscor pareix sotmètremos a l'¡abandó momentani, una aliada inesperada surgix de l'horitzó i mos dona allò que tant anhelavem: la llum. Boig per tu li cantava Carles Sabater ebri a la lluna d'aquella nit, com ebris de cansament natros arrastravem la barca per la presa, fent-la passar per baix d'arbres tombats, perdent-mos en la inmensitat de la nit i contents d'acabar trobant lo camí correcte.
Sis hores més tard de las Conchas arribem cansats a San Vicente, an dixarem les nostres ambarcacions.
Avui farem lo repòs del guerrer a Baños de Ebro i demà, més animats que mai, ampendrem lo camí de nou. Mos aspera Logroño, la Rioja: camí d'aigua, terra de vi.

DIA 5 - TRASPADERNE - MIRANDA DE EBRO

Dia tant tèrbol com exitant.
Asies, lo "nostre" basc particular, tenia ganes d'anar en bicicleta (de fet, és al que tenia previst vindre) així que ham fet un fitxatxe d'última hora; ham ambarcat un mallorquí difícil d'oblidar, un abogat bon xaval i molt característic, tot un personatge: Mariano.
Lo recorregut prometia, haviem de fer una acció a la Central de Garoña, pero les coses no van acabar de sortir precisament redones: vigilats per terra, riu i aire per la (dixau-meu dir) apestosa Guàrdia Civil, i en una pancarta la qual no vam puguer desplegtar, les forces de l'ordre mos van invitar a surtir de la zona protegida en l'ampenta que dona una amenaça de multa que ben bé ells saben com utilitzar.
Polet, quan hippi que posa una margarita a la punta d'un fuzell, l'hi regala a un dels guàrdia civils un barquet fet de fulla de cenill fent-lo content i evitant, gràcies a deu, una multa que no mereixiem.
Tot això, juntament al fet d'haver puntxat una roda del remols només sortir cap a Garoña (just al costat d'un taller, per cert) van fer enfurismar a un hasta allavontes joiós Josep, el qual havia demostrat hasta n'aquell moment la seua felicitat cantant rondalles, improvitzant.
Per la tarde, tranquilitzar l'hambient, recuperar sencer lo remolc i dir-li adeu al glosador (així haviem bateixat a Mariano)... demà torna l'Asier, i que dure.

13-07-2011

DIA 4 - ESCALADA - TRESPADERNE

La nostra amiga més fidel, la que mos ha abraçat i al mateix temps mos a fet passar-les putes, l'aigua, ha volgut ser la gran protagonista del dia, i no només del riu.
Después de remar un bon tram hasta arribar a la presa de Cereceda, an lo fort vent i l'aigua provinent del cel se mos clava a la pell passant pel filtre de la roba, passem per dita presa vàries vegades pa que lo nostre càmaraman particular pugue agafar un plans pràcticament impossibles de realitzar en condicions normals: rodeixats d'aigua i en la temor de que un mal gest mos tombe de dalt a baix de la maleida instalació, mentre veem passar als ecologistes aferrats a les bicicletes també mullats i en les cames més tenses de lo normal.
Fet lo recorregut i la gravació, vam anar a entrevistar les senyores grans del poble per saber com havia influit en la seua vida quotidiana el fet de construir una obra arquitectònica d'este calibre que dixava al seu bonic poble sense la riquesa que dona l'Ebre, lo riu, pa natros, més bonic de tots.
Minsa és pos la riquesa que dixa lo riu, sec o en ascassa aigua el seu recorregut per Cereceda, trist, menos viu que abans per culpa de la mà abarisiosa de l'home.
Dia passat per aigua, aigua clara, aigua de vida... aigua astancada, no hia dret.

 12-07-2011

DIA 3 - POLIENTES - ESCALADA

Arribem en la força que't dona'l perill ocorregut a la frontera cantabro-lleonesa, terra alta i bigorosa que amaga, malauradament (ia que les mans de l'home hu han volgut així), un riu més calmat del qu'asperavem.
Asier seguix en natros i cada dia mos sorprén més, te una força i una agilitat digna de l'animal calmat pero atent; és company de Jon a la barqueta i això dona tranquilitat al tripulant rapitenc.
Ha sigut un dia tranquil, ham fet l'últim tram del trajecte pa puguer posar-mos al nivell dels ecológistes, ia que mos ham proposat començar i acabar sempre an ells hu faiguen, això mos assegura bona companyia, minjar i un pabelló an puguer passar la nit i resguardar-mos del fred del nord i del xirimiri.
Pel matí un ràpid lluent i en les millors intencions mos asperava, -llarga vida a l'aigua que mos sorprén- ham pensat tots en haver-lo crusat sense problemes pero en l'adrenalina més bigorosa que mai.
A la tarde lo tornem a fer, d'esta manera Josep pot plasmar esta aigua que mos sorprén i sentar-mos a reposar al bressol de la frontera cantabro-lleonesa sense haver notat ancara lo "catacloc!" que pareix ser hia indicat al mapa.

11-07-2011

DIA 2 - REINOSA - POLIENTES

Lo riu apreta pero no aufega, al menos, a natros mos ha donat una atra oportunitat...
Después de sortir vitoreixats de Reinosa, i de que l'Ebre comensés a ser l'Ebre que coneixem, fonent-se en l'Ijar, vam arribar al primer gran embassament; el embalse de Ebro, allí an lo Delta comença a dixar de ser delta a causa de l'especuilació humana, per la falta de sediments.
Sense dixar de ser natros - quan natros vol dir ser ebrencs, no hu oblidem - vam sortejar lo ditxós ambassament (tenint que crusar, inclús, una balla electrificada) i vam continuar lo nostre camí a un punt an lo riu pareix ser ascrit en majúscules.
Un riu salvatge, desbocat per deus a qui no agrada lo món de l'aigua. Un riu, per sort, ancara pa domesticar.
Abres que mos agarren i no mos dixen passar, roques en sifons de corrent que mos intenten aufegar, rames que se mos claven a la nostra deriva, troncs assesins... un capità i dos navegants més a l'aigua, una barca pràcticament perduda (pràcticament, eh!), sicatrius de guerra i un susto pa tots.
Hu curarem un una festeta a Polientes, hu regarem un unes sangries i demà serà un atre dia.
Lo riu mos ha donat una atra oportunitat.

 10-07-2011