Después de sortir vitoreixats de Reinosa, i de que l'Ebre comensés a ser l'Ebre que coneixem, fonent-se en l'Ijar, vam arribar al primer gran embassament; el embalse de Ebro, allí an lo Delta comença a dixar de ser delta a causa de l'especuilació humana, per la falta de sediments.
Sense dixar de ser natros - quan natros vol dir ser ebrencs, no hu oblidem - vam sortejar lo ditxós ambassament (tenint que crusar, inclús, una balla electrificada) i vam continuar lo nostre camí a un punt an lo riu pareix ser ascrit en majúscules.
Un riu salvatge, desbocat per deus a qui no agrada lo món de l'aigua. Un riu, per sort, ancara pa domesticar.
Abres que mos agarren i no mos dixen passar, roques en sifons de corrent que mos intenten aufegar, rames que se mos claven a la nostra deriva, troncs assesins... un capità i dos navegants més a l'aigua, una barca pràcticament perduda (pràcticament, eh!), sicatrius de guerra i un susto pa tots.
Hu curarem un una festeta a Polientes, hu regarem un unes sangries i demà serà un atre dia.
Lo riu mos ha donat una atra oportunitat.
10-07-2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario