DIA 3 - POLIENTES - ESCALADA

Arribem en la força que't dona'l perill ocorregut a la frontera cantabro-lleonesa, terra alta i bigorosa que amaga, malauradament (ia que les mans de l'home hu han volgut així), un riu més calmat del qu'asperavem.
Asier seguix en natros i cada dia mos sorprén més, te una força i una agilitat digna de l'animal calmat pero atent; és company de Jon a la barqueta i això dona tranquilitat al tripulant rapitenc.
Ha sigut un dia tranquil, ham fet l'últim tram del trajecte pa puguer posar-mos al nivell dels ecológistes, ia que mos ham proposat començar i acabar sempre an ells hu faiguen, això mos assegura bona companyia, minjar i un pabelló an puguer passar la nit i resguardar-mos del fred del nord i del xirimiri.
Pel matí un ràpid lluent i en les millors intencions mos asperava, -llarga vida a l'aigua que mos sorprén- ham pensat tots en haver-lo crusat sense problemes pero en l'adrenalina més bigorosa que mai.
A la tarde lo tornem a fer, d'esta manera Josep pot plasmar esta aigua que mos sorprén i sentar-mos a reposar al bressol de la frontera cantabro-lleonesa sense haver notat ancara lo "catacloc!" que pareix ser hia indicat al mapa.

11-07-2011