Después de remar un bon tram hasta arribar a la presa de Cereceda, an lo fort vent i l'aigua provinent del cel se mos clava a la pell passant pel filtre de la roba, passem per dita presa vàries vegades pa que lo nostre càmaraman particular pugue agafar un plans pràcticament impossibles de realitzar en condicions normals: rodeixats d'aigua i en la temor de que un mal gest mos tombe de dalt a baix de la maleida instalació, mentre veem passar als ecologistes aferrats a les bicicletes també mullats i en les cames més tenses de lo normal.
Fet lo recorregut i la gravació, vam anar a entrevistar les senyores grans del poble per saber com havia influit en la seua vida quotidiana el fet de construir una obra arquitectònica d'este calibre que dixava al seu bonic poble sense la riquesa que dona l'Ebre, lo riu, pa natros, més bonic de tots.
Minsa és pos la riquesa que dixa lo riu, sec o en ascassa aigua el seu recorregut per Cereceda, trist, menos viu que abans per culpa de la mà abarisiosa de l'home.
Dia passat per aigua, aigua clara, aigua de vida... aigua astancada, no hia dret.
12-07-2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario